Un 1 de maig diferent | Opinió, Albert Carbonell

30/04/2020
MIFAS

El dia internacional del treball d’aquest any serà diferent. Atípic pel nombre de persones aturades i sobretot per l’alt nombre de treballadors afectats per un ERTE.

I no només pels que estan avui en aquestes situacions, sinó també per com es preveu el futur a curt termini.

Tots els indicadors apunten a l’increment d’aquestes xifres. Encara tenim el record de l’última crisis econòmica, on les persones amb discapacitat vam ser de les primeres a sortir expulsades del món laboral. Davant d’aquest fet, les entitats del tercer sector vam haver de multiplicar-nos per poder atendre totes les persones que ens arribaven amb dificultats de primera necessitat. Van ser uns anys on les retallades van afectar greument a un sector de la població, incrementant les diferències i penalitzant el col·lectiu de persones amb discapacitat.

Fa 10 anys se’ns va dir que s’havia de salvar l’economia. Que el sistema bancari ens necessitava i que no podíem deixar caure el país. Fa una dècada, no es va deixar caure el país però sí va caure molta gent. Persones que no han pogut recuperar un nivell de vida digne o que els hi ha costat molt. A costa de retallades, les persones més vulnerables van anar caient més avall.

Al cap de tots aquests anys sembla que no hem aprés gaire la lliçó. Avui que la COVID19 ha colpejat brutalment tot el món, ens diuen que hem de destinar tots els recursos a la sanitat. Oi tant que hem de vetllar per la sanitat! I sobretot per tot el personal sanitari i d’altres serveis que treballen incansablement aquests dies i que no tornin a patir les retallades que han suportat durant tots aquests anys. Mai estarem prou agraïts per tot l’esforç que estan fent. Però no podem tornar a sacrificar sempre als mateixos, als més vulnerables.

Quan encara estem avaluant l’afectació de la COVID19, ja ens han informat de la retallada en un 55% de les polítiques actives d’ocupació de Catalunya per part del Govern Espanyol. Veurem quin criteri aplica la Generalitat de Catalunya i on passa les tisores amb més força. Veurem quin pes té el col·lectiu de persones amb discapacitat i si som capaços de defensar els programes d’inserció laboral a l’empresa ordinària i també si defensem el treball protegit. No és que siguin molts milions d’euros però competim, perquè sí que és una competició, amb la formació, amb polítiques d’ocupació d’administracions locals, entre d’altres.

S’acaba d’aprovar un pressupost que és molt millor que les pròrrogues que teníem fins ara, però que tothom sap que ha nascut coix i que la realitat d’avui a Catalunya no és la de fa tres mesos quan s’estava negociant.

Les persones amb discapacitat podem demanar que no es retalli els de sempre, podem explicar que les entitats del tercer sector en aquest país han fet i fan molt bona feina i que si creiem en l’agenda 2030 ens queda molt de camí i no podem parar ara.

Però la societat també ha de creure-hi, ha de ser més justa, més inclusiva i on les diferències no siguin un handicap sinó un enriquiment com a societat.

Hem d’exigir a la classe política que les retallades no són la solució. Que sabem que el cop per la COVID19 és fort, però que ens n’hem de sortir plegats. No ens perdonaríem tornar a fallar als més dèbils. No podem deixar a l’estacada a milers de persones i a tot el teixit associatiu que actua al llarg de tot el territori.

Aquests dies la gent ha demostrat una capacitat enorme ajudant-se els uns als altres, fent voluntariat amb les persones que no podien sortir de casa o entretenint als demés a través de xarxes socials o balcons dels blocs de pisos. Fins i tot les empreses s’han reinventat a les noves necessitats.

Aprofitem aquesta energia per fer un futur millor. Un futur on tots hi tinguem cabuda. Un futur més just i inclusiu. Un futur optimista. 

Albert Carbonell
President Grup MIFAS

Comentaris