Servei Respir de Mifas: atenció personalitzada i suport al benestar de les persones curadores

El Servei Respir de Mifas segueix oferint una solució residencial temporal, amb modalitats setmanal o quinzenal, dirigida a persones en situació de dependència i a les seves famílies i curadores.

El servei es presta a la residència de l’entitat, ubicada al barri de Sant Narcís de Girona, on les persones usuàries reben una atenció completament personalitzada.

Foment de l’autonomia personal

Durant les estades, les persones usuàries conviuen en un entorn residencial adaptat a les seves necessitats, on es fomenta l’autonomia de la persona i es facilita la participació en diferents activitats d’oci, tant individuals com grupals, així com fer ús del servei d’entrenament per a la vida independent i fer un canvi de rutines, sempre que la persona atesa així ho vulgui.

La Rosa Ribas té 56 anys, és una dona amb pluridiscapacitat recent. Viu amb el seus pares, a Lloret de Mar, que ja són grans i, de tant en tant, fa ús del Servei Respir. Comenta “Són grans i jo, que no puc fer res, perquè clar, jo tinc esclerosi i l'equilibri no el tinc bé. Jo no puc ajudar”. Afegeix  “Suposo que els hi va bé (al pare i la mare). Parlem tots els dies, això és evident. […] Per a mi, significa respir, respirar, canvi d'aires, canvi d'ubicació, canvi d'ambient, canvi d'amics, canvi de tot.”

Aquest tipus d’estada li ha permès fer algunes amistats “Hem fet un grupet, no? I me les estimo molt. I bé, després, ens aixequem molt aviat i, normalment, esmorzem i anem a Riudellots, que allà és on fem el centre de dia. Allà hi ha activitats, pots fer informàtica...”

En Daniel Darde té 57 anys i fa ús del Centre d’atenció diürna de Vilafant, habitualment. Viu amb la seva família. Els reiterats episodis d’ictus li han deixat seqüeles físiques en la mobilitat, sobretot. Aquesta és la cinquena vegada que fa ús del Servei Respir “...una setmaneta de tranquil·litat, d'escapar-me. I vaig venir per provar, i em va agradar. [...] Pots venir quan vols, les dates que tu vulguis, les que et vagin més bé.[...] Aquí tinc molta més llibertat en el sentit que, quan arribes, et donen la targeta i pots entrar i sortir com vols.”

Durant la seva estada, comenta, que descansa ell i també la seva família “[...] aquesta vegada que jo he vingut aquí, ells (el pare i la mare) se n'han anat a París. [...] així descansen una mica, van a la seva. No estan amb mi, i també tenen una mica de descans. [...] aquí disposes d’uns dies de tranquil·litat, que ningú et mana la pressa, ningú et molesta, ningú et diu res, no et pressionen.”

En Daniel, quan fa ús d’aquesta plaça, diu que és per descansar i fer el que vulgui.

"[...] aquesta vegada que jo he vingut aquí, ells (el pare i la mare) se n'han anat a París. [...] així descansen una mica, van a la seva. No estan amb mi, i també tenen una mica de descans." Daniel Darde.

Descans per a les persones curadores i familiars, també desconnexió per a les persones usuàries

El servei ofereix temps de descans a les persones curadores i familiars, contribuint al seu benestar i facilitant que puguin continuar proporcionant una atenció de qualitat.

A la Núria Redorta se li va concedir el grau II de dependència reconegut, amb un grau del 85% de discapacitat reconeguda i fa ús d’una cadira de rodes elèctrica autònoma. Viu a la Garrotxa, amb els seu pares.

La Núria es considera una persona molt sociable, activa i curiosa i diu: “El mateix dia a dia carrega, no? Ja ho has fet tota la setmana i quan t'ofereixen una oportunitat nova, doncs és bo aprofitar-ho.  [...] allà coneixes gent nova, fas amistats, et proposen noves coses, tens moltes oportunitats per obrir-te una mica més. Que no estàs a casa. [...] les amistats també aporten noves coses cap a un mateix.”

El seu dia a dia el comparteix, entre altres, amb els seus pares i afegeix: “Jo estic tranquil·la per ells, perquè també una setmana és bo que hi estiguin... I que estigui jo sense ells i fer amistats, conèixer gent nova. I ells poden sortir a fer coses que potser no farien els dies que hi soc jo.”

Reconèixer la necessitat d’aquest respir no sempre és fàcil, però aquesta pausa és clau per mantenir una cura adequada cap a la persona en situació de dependència i, sobretot, per a la pròpia persona curadora.

En Miquel, el pare de la Núria, també hi diu la seva: “Considero que no és difícil perquè ens sembla que és necessari. I si és el que vol la Nuri, nosaltres també és el que volem, que ella estigui contenta i que vagi tot bé. O sigui, no és difícil. És fàcil”.

La Mª Rosa, mare de la Núria, coincideix amb en Miquel: “ [...] crec que està molt ben pensat, tan pels que han de fer un respir per la salut, com d'altres que ja estan acostumats a viure aquesta cosa, molt bé. No s'ha de patir ni per la part del que fa el respir ni pel que està donant aquesta oportunitat”.

"Jo estic tranquil·la per ells, perquè també una setmana és bo que hi estiguin..." Núria Redorta.

Per a més informació cal contactar amb el servei a través del telèfon 972 41 40 41 o enviant un correu electrònic a mifas@mifas.cat

Amb el suport del Departament de Drets Socials i Inclusió

Llegeix la notícia en Lectura Fàcil