Quan el preu no hauria de pesar més que el valor social. El cas Truffaut
Diverses entitats del territori hem impulsat un article d’opinió arran del cas Truffaut per posar el focus en un debat de fons: en la contractació pública, el preu no pot pesar més que la qualitat, l’arrelament i el retorn social.
El cas del Cinema Truffaut ha reobert el debat sobre els criteris de la contractació pública i el pes que s’atorga al preu per sobre del valor social.
L’article d’opinió del Clúster Èxit, impulsat per totes les entitats que hi formen part, entre les quals Mifas, és una reflexió sobre com s’adjudiquen els serveis públics i com, sovint, el criteri econòmic preval per davant de la qualitat del projecte, el seu arrelament al territori i l’impacte social que genera.
De fet, el cas Truffaut només exemplifica un problema estructural del sistema de contractació pública. Un model que incorpora criteris socials, però en el qual les entitats del territori considerem que cal la voluntat real d’aplicar-los.
La idea principal de l’article és que aquest model de priorització del preu perjudica especialment les entitats del tercer sector i sense ànim de lucre, que reinverteixen els seus recursos en la millora del servei, la inclusió social i el benefici comunitari.
L’article reclama una revisió de les prioritats en la contractació pública per donar més pes al valor social i al retorn comunitari, més enllà del cost econòmic.
A més, des de l’àmbit de la discapacitat i de l’exclusió social, les entitats ens posicionem al costat del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona i en la defensa de projectes socials que donen més valor a la comunitat.
Informació addicional
Comentaris