L’accessibilitat és un dret per a tothom

Una de les coses que més em preocupa és que sembla que molta gent s’ha instal·lat en una postura massa còmode, de conformisme i, si això ja és greu en la societat en general, en el col·lectiu de la  discapacitat en particular,  és molt perillós.

Com a vicepresidenta de MIFAS he d’assistir a moltes reunions amb polítics i tècnics de diferents administracions. Una de les “excuses” que utilitzen més sovint per justificar el fet de no tenir en compte l’accessibilitat és que no tenen denúncies que facin veure el problema determinat.  El pitjor, és que he de callar perquè malauradament tenen raó.

Quan hi ha algun problema relacionat amb l’accessibilitat, ara les queixes que es fan en calent,  fruit  del “cabreig”, normalment a qui no toca o quan no toca. Però una denúncia útil ja no es fa perquè  total “no servirà  per res”.

“Útil” vol dir “mullar-se”, és a dir, donar nom i cognoms, data, lloc i la característica del problema. No sé per què, potser per por, per desídia, per discreció, pel que sigui,  però així no es fa.  Sabent això i davant d’una reunió amb el gerent de la regió sanitària de Girona, vaig decidir presentar una queixa col·lectiva i vaig demanar només el nom, el centre on s’havia produït el problema i quin havia estat. O sigui que la confidencialitat estava assegurada. En més de dos mesos, vaig rebre 2 queixes. Això no vol dir que no hi ha problemes (ja ens agradaria), vol dir que la gent “passa”, i en el cas de sanitat és una pèrdua molt important,  perquè l’actual  gerent de la regió sanitària és una persona que sap escoltar i que a més a més actua, i això en els responsables de l’administració no és molt freqüent .

Aquest “passotisme” s’està convertint en una mena d’ arma carregada que se li està donant a l’administració perquè la utilitzi contra nosaltres.

I això de que “no servirà per res” no és  veritat perquè us asseguro que sí serveix. De forma particular, jo vaig presentar una queixa formal per un problema amb una prova diagnòstica i en dues setmanes m’ho van solucionar. De forma col·lectiva el termini de resolució serà més llarg, però com a mínim l’administració ja no es podrà escudar en el desconeixement de la problemàtica.

Així què, des d’ara  si  tens algun problema relacionat amb l’accessibilitat,  ja sigui urbana, a l’edificació, al transport o a la sanitat, posa’t  en contacte amb nosaltres i QUEIXA’T.

Anna Ma. Guillén Pardo
Vicepresidenta de MIFAS
aguillen@mifas.com