Activitats de sensibilització a les escoles: una experiència transformadora per a l’alumnat

Mifas va dur a terme una activitat de sensibilització a l’escola Joan Reglà, de Bàscara, amb l’objectiu d’apropar la realitat de la discapacitat al seu alumnat.

A través d’esports adaptats, com el bàsquet en cadira de rodes i el golbol, on es juga amb els ulls tapats per no tenir visió; i la lectura del conte inclusiu ‘El gran circ Iris’, de Berni Pajdak, l'alumnat va poder posar-se a la pell de persones amb discapacitat i reflexionar sobre l'esforç, l'empatia i, sobretot, la inclusió.

Parlem amb alguns/es alumnes, en Martí com a docent i la tècnica de sensibilització de Mifas, Lara Arenós.

LA VEU DE L'ALUMNAT

Què pensàveu de la discapacitat abans de fer aquestes activitats?

• “Que, amb una discapacitat, no es podien fer les mateixes coses en el dia a dia.”
• “Pensava que les persones amb només una cama no podien córrer ni jugar a bàsquet.”
• “Creia que les persones que els hi falta un braç o una cama no es podien moure amb facilitat.”

Què penseu que és la discapacitat després d’haver fet aquestes activitats?

• “Són persones que s’esforcen molt i que poden fer les mateixes coses que una persona sense discapacitat.”
• “No sabia que amb cadira de rodes podies jugar a bàsquet i córrer, i ara sé que és difícil, però possible.”
• “M'ha agradat molt fer bàsquet en cadira de rodes. [...] Costa una mica també moure's amb la cadira de rodes.”

Què us emporteu de les activitats que heu fet? Com ha sigut l'experiència?

• “M’ha agradat molt i espero tornar-ho a fer algun altre dia.”
• “M’ha impressionat fer servir una cadira de rodes.”
• “El golbol ha sigut molt xulo, encara que fa una mica de por que la pilota et doni a la cara.”

----------------------

PUNT DE VISTA DEL DOCENT, EN MARTÍ

Com rep l'alumnat aquestes activitats i quines reaccions o reflexions sorprenen més?
Jo crec que no s'imaginaven la dificultat que tenia practicar un esport en aquest sentit. Per exemple, el bàsquet amb cadira de rodes, jo crec que es pensaven que seria més fàcil i quan s'hi han posat, han vist que era molt més difícil del que es pensaven.

Què aporten aquestes activitats? Què en sap l'alumnat de la discapacitat? Canvia la visió després de l'activitat?
L'alumnat és conscient que hi ha persones que tenen una discapacitat, però considero que ells ho veuen d'una manera més en "blanc o negre", no? No s'hi poden veure o no poden caminar, o alguna cosa així.

Llavors, activitats com les que hem fet avui serveixen per veure que no necessàriament és una cosa de blanc o negre, sinó que hi ha grisos entremig. Per exemple, amb el que hem fet del golbol, no cal que et tinguis una discapacitat de visió del 100%, que pots jugar-hi igualment. I ells han pogut veure tot això.

Com encaixen aquestes activitats dins del projecte educatiu?
Pel que fa a nivell d'educació física, tot això és molt enriquidor per sortir dels esports que fem habitualment i conèixer també aquesta altra realitat: que tothom pot practicar esport, a més de tot el tema de la inclusió.

Què recomanaries a altres docents que s'estiguin plantejant fer activitats de sensibilització?
Jo recomanaria que les facin, bàsicament perquè amb una sola sessió ja se'n poden fer una mica la idea de què significa practicar un esport d'aquest tipus. Llavors, amb molt poc temps, tens un guany molt important.

Què us motiva, a nivell d'escola, a incorporar activitats de sensibilització?

Fer activitats d'aquest tipus a la nostra escola ens ofereix un altre punt de vista, perquè és una realitat que tenim molt allunyada dels centres educatius. Malgrat tenir molta diversitat, sí que és cert que aquest tipus de discapacitats no estan presents en el nostre centre, actualment.

Aquestes activitats ens aporten un altre punt de vista. A més, són esports que no són gaire visibilitzats i considero que és molt positiu apropar-los a l’alumnat, i fomentar l'empatia o la sensibilitat.

----------------------

LA MIRADA DE LA TÈCNICA DE SENSIBILITZACIÓ DE MIFAS, LARA ARENÓS

Què t'agrada més de dinamitzar les activitats de sensibilització amb els joves?

El que més m'agrada és la proximitat que es crea amb els infants i amb els joves, amb el grup en general. Normalment són activitats que agraden molt, llavors es fa que siguin molt dinàmiques i que tots els infants hi participin. I això fa que sigui una activitat propera per a tothom.

Quins missatges vols transmetre quan fas les activitats?

El que m'agrada transmetre quan fem aquestes activitats és, sobretot, que la discapacitat no és un impediment o una dificultat per fer qualsevol activitat. Sobretot, la d'esport adaptat t'ensenya que tot i tenir una discapacitat o fer servir una cadira de rodes, pots fer un esport i practicar activitat física. I amb els petits és que coneguin una realitat diferent i que puguin posar-se a la pell d'una persona amb discapacitat.

Quines reflexions d'alumnes t'han sorprès més?

Reflexions d'alumnes que m'hagin sorprès més, sobretot en alumnes més grans, són quan em diuen: ‘Sí, doncs jo he conegut una persona que no feia res perquè va tenir un accident i aquesta persona havia deixat de fer-ho tot’. Però veig que realment no és així. No és perquè la persona realment no pugui sinó que, o no li ha arribat la informació, o no té les eines necessàries per arribar a fer un esport o un producte que li ajudi en el seu dia a dia.

Són reflexions que al final han viscut ells, amb algun familiar o alguna persona propera, que els han fet pensar. I també una pregunta que jo sempre faig als infants i joves és: com podrien arribar ells des de l'escola o des del Centre Educatiu fins a casa seva. Això sempre els fa reflexionar i veuen realment si és més fàcil o més difícil poder fer servir una cadira de rodes, perquè molts cops passa que diuen: Ha sigut súper guai, m'ha agradat molt anar amb cadira a rodes, però quan fas aquesta pregunta, reflexionen i veuen que realment hi ha dificultats en anar amb cadira de rodes.

Amb l’activitat de sensibilització de Mifas, els/les alumnes han descobert que la discapacitat no és sinònim de límit, sinó d'adaptació. Tanmateix, el professorat ha constatat que aquestes experiències obren la mirada a la inclusió.

Alumnes que participen a l'entrevista - Escola Joan Reglà | Bàscara:
Júlia, Guillem, Ona, Eloi i Alma.

Docent - Escola Joan Reglà | Bàscara: Martí