"A partir d'ara aniré més en compte i estaré alerta de cordar-me el cinturó o el casc"

La sensibilització sobre la prevenció d’accidents forma part de l’educació i Mifas ofereix diferents activitats relacionades amb la discapacitat i la inclusió, sempre des de la mirada educativa, dirigides a diferents edats, des de la infància a l’adolescència.

L’impacte que pot generar el testimoni real d’una persona amb discapacitat adquirida en un accident de trànsit, amb 15 anys, pot generar xoc, reflexió i autocrítica, en adolescents que enceten una etapa de descobriment.

En Carlos Manjón, tècnic de sensibilització de Mifas, realitza l’activitat “No et frenis la vida” amb el seu propi testimoni i, això, és el que ens diuen alumnes participants després de la xerrada.

Abans de la xerrada, pensàveu gaire en el risc d’accidents en el dia a dia?

Erik: Crec que, òbviament, tothom sap el riscos que et passi algo així però mai penses que et pugui quedar amb una cosa permanent.

Gerard: Bueno, no tant com ara. M’ha fet reflexionar la xerrada però sí que és veritat que, a vegades, la meva mare m’ho recorda.

Quina part de l’activitat us ha impactat més ?

Gerard: Jo m’he fixat en el vídeo que ens han posat al principi, on les persones que hi surten, fent tonteries que es podrien haver evitat, és xocant les conseqüències que han tingut. Es podria haver evitat, per exemple, posant-se el casco.

Irene: A mi m’ha impactat quan en Carlos ens ha explicat que després d’ell tenir l’accident, els seus amics van començar també a tenir-ne. Ens ha dit que passa molt sovint. M’ha impactat que, a part del que li va passar, hagi d’haver viscut el de les persones del seu voltant.

Creieu que activitats com aquesta haurien de fer-se més sovint als instituts?

Erik: Sí. Sí, per què sovint els adolescents, a la nostra edat, no estan molt conscienciats d’això, de les conseqüències que pot tenir no fer cas d’accions que són tonteries fàcils de fer. Està molt bé que facin xerrades d’aquestes per què així estem més alerta.

Gerard: Van molt bé aquestes xerrades, ja que ara és quan, normalment, per exemple, comencem a tenir la moto o comencem a ser més independents i, així, sabem els riscos que hi pot haver i els tinguem en compte.

Després d’aquesta sessió, hi ha alguna cosa que fareu diferent, a partir d’ara?

Irene: Com abans no pensava en el que em podia passar, doncs ara seré conscient del que faig quan pugi al cotxe amb algú o el que faci jo.

Gerard: Aniré més alerta. Estaré al cas de tot això. De no anar ràpid o veure qui em porta al cotxe i si va bé o no.

Erik: Jo crec que també pensaré qui està conduint aquest cotxe, com va, o si jo mateix he begut, per exemple. Seré més conscient a l’hora d’anar per la carretera.

Gerard: Ara sempre pensaré que, encara que el camí sigui curt, cal posar-se cinturó, per exemple.

Així relaten l’impacte i les seves reflexions, alumnes que han volgut participar en aquesta breu entrevista i ens deixen amb una conclusió clara: sensibilitzar és una eina essencial en l’educació.

Accedeix a la oferta d'activitats de sensibilització de Mifas aquí.