;

Entrevistem a l'Elisabet Galí, usuària del Servei d'Integració Laboral de MIFAS

28/09/2020
MIFAS

L'Elisabet Galí, usuària del nostre Servei d'Integració Laboral, va ser mestra de llar d’infants durant 18 anys, fins que ho va haver de deixar per la seva discapacitat física. Ara s’ha reinventat i ha obert una foodtruck amb el nom de "Betty's Food".

Pateix hemihipertròfia des que va néixer, una malaltia en la que hi ha un creixement excessiu només d’un costat del cos, l’esquerre o el dret, i que li ha provocat, i encara li provoca, molts dolors que li impedeixen realitzar la seva feina amb normalitat. De fet, ha estat operada en moltes ocasions.

La Betty està inscrita al Servei d’Integració Laboral de MIFAS. Ara s’ha reinventat i ha obert el seu propi negoci, una foodtruck de menjar i beure sota el nom de “Betty’s Food” amb la que es mou per la demarcació de Girona. De dilluns a divendres té un punt fixe a l’aparcament Conmasa de Figueres. A més, divendres al vespre, i durant tot el cap de setmana, obre de 19h a 22:30h oferint servei de “take away”. En un futur també té en ment posar algunes taules i cadires per a la comoditat dels seus clients.

1. Benvinguda Elisabet, com vas conèixer MIFAS? Què et va impulsar a contactar amb l’entitat?

Hola! Doncs havia sentit a parlar del centre MIFAS però no coneixia a ningú ni sabia on era.

La meva parella és tècnic laboral, i va ser ell qui em va donar la idea i em va recomanar que hi anés, perquè amb el tema de la discapacitat potser em podien donar un cop de mà, o inclús per treballar en el mateix centre.

Això és el que em va impulsar a conèixer MIFAS, i estic molt contenta. Hi vaig anar perquè feia molt de temps que buscava feina i quan deia que tenia discapacitat, després d’haver estat treballant durant molts anys a una llar d’infants i tenint plaça fixa a l’Ajuntament de Roses, la gent es feia una mica enrere. Per tant, vaig decidir anar a MIFAS i us vaig conèixer a vosaltres.

2. Quin era el teu objectiu laboral quan vas venir a la borsa de treball de MIFAS? Tenies clara quin era el tipus de feina que buscaves?

No tenia un objectiu laboral clar quan vaig anar a la borsa de treball de MIFAS. Només volia trobar una feina de mitja jornada del que fos. Sóc una persona treballadora, manetes, empàtica, dinàmica, oberta, m’agrada aprendre i estar amb la gent, sóc sociable... Volia sentir-me bé socialment a la feina que trobés perquè no treballar, per a mi, és fatal.

3. En què et va ajudar venir a la borsa de treball de MIFAS?

En moltíssimes coses. Vam començar fent un currículum laboral súper ben fet i presentat, destacant molt totes les meves aptituds i tota l’experiència que tinc. Jo tenia un currículum però me’l van fer capgirar per donar-li importància a aquelles feines relacionades amb l’àmbit administratiu, ja que em decantava més per aquesta feina, i havia de deixar de ressaltar tant els anys que vaig estar treballant a la llar d’infants.

La veritat és que bé, miro el currículum i, tot i que no tingui una llau d’estudis i màsters, doncs és un currículum que té molta cara i ulls, i això em va fer sentir més segura en el moment de presentar-lo a alguna feina perquè destacava el millor de mi mateixa. També destaca tota l’experiència que tinc, que és molta. Em va anar molt bé, estic molt contenta.

4. Com vas prendre la decisió d'iniciar el projecte Betty’s Food?

No va ser una decisió presa de la nit al dia. Era un projecte que tenia en ment. M’havia plantejat fer una mica la meva, tenir contacte amb la gent i estar de cara al públic.

El meu fill, al març va fer 16 anys, i em va dir que volia treballar a l’estiu. I jo també buscava feina. Per tant, vaig començar a madurar el projecte, el vaig compartir amb la meva parella, que em va donar molt suport i vaig començar a buscar el remolc.

Després de buscar molt, en vam trobar un i el projecte va tirar cap endavant, amb la mala sort que després de fer el primer pagament, al cap d’uns dies vam entrar en estat d’alarma per la Covid-19. Però bé, actualment ja no és un projecte sinó una realitat, i estic molt contenta de tenir-ho. Ara només ens falta que es pugui treballar una mica més, tant per mi com pel meu fill, en Lluc.

5. Què és el que més valores de l'atenció rebuda per les tècniques de la borsa?

El que més valoro és aquesta gràcia, facilitat, aquesta “cosa” tan bona que tenen de fer-te sentir bé, de fer-te sentir valorada, de no deixar de donar importància a la discapacitat, perquè aquest factor hi és i, per tant, és una cosa més amb la que hi he de conviure. També es tracta de no centrar-me només en la discapacitat, sinó en que sóc una persona que vol i pot treballar.

No es pot treballar sempre del que t’agrada, en el meu cas en una llar d’infants, però puc treballar de moltes altres coses perquè hi ha moltíssimes feines en l’àmbit laboral i, per tant, jo amb la discapacitat que tinc, i una altra persona amb qualsevol altra discapacitat, podem realitzar altres feines.

I aquesta empatia, i fer-te valorar totes les coses bones i positives, em va ajudar moltíssim. Els meus fills m’ho notaven. Quan anava a MIFAS i parlava amb la persona amb la que tinc tracte a Vilafant, ells m’ho notaven de seguida, em veien diferent.

En resum, la recerca de feina no es fa tan feixuga, i estic molt agraïda.

6. Què li diries a una persona amb discapacitat que ha d'iniciar un procés de recerca de feina, i que no pot treballar a la seva anterior ocupació?

Sense cap mena de dubte, l’adreçaria a la borsa de treball de MIFAS. Li explicaria la meva experiència amb vosaltres, que va començar fa un any enrere, tot i que encara continuo en contacte amb tots vosaltres. I li explicaria la gran feina que feu en tots els aspectes, com ajudar a persones amb discapacitat en el procés de recerca de feina, i també la gran tasca que feu als vostres centres.

El meu consell seria aquest, únic i exclusiu. A MIFAS directament i sense passar per cap mena de filtre, amb els ulls tancats.