Reconeixement i revisió del grau de discapacitat

La resolució de reconeixement de grau de discapacitat és el document administratiu que acredita la discapacitat. Aquest document facilita l'accés a diversos drets, serveis, programes i prestacions que tenen com a objecte compensar els desavantatges socials derivats de la discapacitat o de les barreres socials que limiten la participació plena i efectiva en la societat.

La valoració de la discapacitat s'expressa en percentatge i es realitza mitjançant l'aplicació del Reial decret 1971/199, de 23 de desembre, de procediment per al reconeixement, declaració i qualificació del grau de discapacitat.

Són objecte de valoració les discapacitats físiques, psíquiques, sensorials i de la comunicació i la parla que presenti la persona, així com els factors socials complementaris relatius a l'entorn familiar, situació laboral, educativa i cultural que puguin dificultar la integració social.

Per poder accedir als beneficis establerts per a les persones amb discapacitat, és requisit imprescindible tenir una discapacitat igual o superior al 33%.

On ens hem de dirigir per sol·licitar el grau de discapacitat?

La valoració de la discapacitat es realitza al Centre d’Atenció a la Discapacitat (CAD), format per un equip multi professional  format per metge/essa, psicòleg/òloga, treballador/a social.

La valoració i qualificació del grau de discapacitat es representa en forma de percentatge (%) tenint en compte el diagnòstic de l’informe mèdic presentat, i la valoració realitzada per l'equip valorador.

El servei de valoració i orientació també pot aplicar el barem de mobilitat reduïda que determina el grau de capacitat motriu que té una persona amb discapacitat. El resultat del barem de mobilitat reduïda pot donar accés a prestacions com ara targetes d'aparcament, ajudes econòmiques per a l'adaptació o l'accessibilitat de l'habitatge, llicència d'ocupació de reserva d'estacionament de vehicle, entre d’altres.

A partir del 75% de grau de discapacitat també es valora el barem de necessitat de tercera persona, que és el barem d’avaluació del nivell de dependència d'una persona basant-se en la necessitat d'ajuda d'una altra persona per a dur a terme les activitats bàsiques de la vida diària.

Revisió de Grau

Es podrà sol·licitar la revisió de grau sempre i quan hagi transcorregut un termini mínim de dos anys des de la data en què es va dictar resolució, excepte en els casos en què s'acrediti suficientment error de diagnòstic o s'hagin produït canvis substancials en les circumstàncies que van donar lloc al reconeixement de grau, en aquest cas no serà necessari exhaurir el termini mínim.

Més informació i accés a la tramitació de la sol·licitud del reconeixement i revisió de grau

La resolució es farà arribar a la persona beneficiaria per correu ordinari.

  • Targeta acreditativa de discapacitat

Permet a les persones amb discapacitat legalment reconeguda, i amb residència habitual a Catalunya, acreditar de forma àgil i pràctica, el seu grau de discapacitat.

És un document públic, personal i intransferible, que caldrà acompanyar amb DNI o NIE, amb un format únic per a totes les tipologies de discapacitat.

A més de ser un element acreditatiu, la targeta facilita l'accés a determinats avantatges i beneficis que podran millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat.

El poden sol·licitar aquelles persones que ja tinguin reconegut un grau de discapacitat a Catalunya igual o superior al 33%, o que hi hagin traslladat el seu expedient, ja sigui amb caràcter permanent o provisional. Cal tenir la residència habitual a Catalunya.

Reconeixement del grau de dependència

La Llei de la dependència es va crear l’any 2007 per donar suport, a través de recursos assistencials i serveis, a aquelles persones que es troben en situació de dependència.

La dependència és un estat de caràcter permanent en què es troben les persones que, per diferents motius, ja sigui per edat o per una malaltia relacionada amb pèrdua d’autonomia, necessiten l’atenció d’una altra persona per tal de realitzar les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD).
 
El reconeixement oficial és un requisit bàsic per accedir a les prestacions econòmiques i de serveis socials reconegudes per la Llei de la dependència.

Segons la necessitat d'ajuda que té una persona per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària, a partir del barem de valoració de la dependència (BVD) s'estableixen tres graus de dependència:

  • GRAU I (dependència moderada): Les persones amb aquest grau de dependència, necessiten ajuda per realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària almenys una vegada al dia, o té necessitats d’ajuda intermitents o limitada per a la seva autonomia personal.  (De vint-i-cinc a quaranta-nou punts al BVD).
  • GRAU II (dependència severa): Es considera que una persona té un grau de dependència severa quan necessita ajuda per a diverses activitats bàsiques de la vida diària dues o tres vegades al dia, però no requereix la presència permanent d'una persona cuidadora o té necessitats d'ajuda extensa per a la seva autonomia personal.(De cinquanta a setanta-quatre punts al BVD).
  • GRAU III (gran dependència): Quan la persona necessita ajuda per realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària vàries vegades al dia i, per la seva pèrdua total d'autonomia mental o física, necessita la presència indispensable i contínua d'una altra persona o té necessitat d'ajuda generalitzada per a la seva autonomia personal, es considera que aquesta persona té una gran dependència. (Igual o major a setanta-cinc punts al BVD).

Procés de reconeixement del grau de dependència

  • Sol·licitud

Les sol·licituds de reconeixement de la dependència es deriven als Serveis de valoració de la dependència (SEVAD), des d’on es realitzarà la valoració per determinar el grau de dependència. 

  • Valoració

Per tal d’iniciar la valoració, un professional d'aquest servei es posarà en contacte telefònic amb la persona sol·licitant per acordar un dia i hora per realitzar una visita al domicili o al centre en què resideix (en el cas de les persones ingressades). Si no fos possible contactar telefònicament amb la persona, se li envia una carta al domicili o centre de residència en què se li demana que es posi en contacte amb el servei de valoració per concertar la visita.

  • Resolució de reconeixement de la situació de dependència:

Amb la valoració realitzada s’emet la resolució en què es determina el grau de dependència i els serveis o les prestacions econòmiques que corresponen a la persona sol·licitant.

La resolució es farà arribar a la persona beneficiaria per correu ordinari.

  • Programa individual d’atenció (PIA):

A partir d’aquesta resolució de reconeixement de la situació de dependència, els serveis socials elaboraran el PIA, juntament amb la persona sol·licitant (es concertarà una entrevista), on s’estableix els serveis i/o prestacions a rebre més adequades a la seva situació.

  • Revisió del grau de dependència:

Es pot sol·licitar la revisió del grau de dependència, si es produeix una millora o un empitjorament de la situació de dependència. Des de la data de la valoració en la situació de dependència amb una evolució de sis mesos a la qual s’hagin aplicat les mesures terapèutiques i rehabilitadores i que a criteri mèdic estigui en situació d’estabilització.

Serveis o prestacions reconeix la Llei de la dependència?

  • Servei d’ajuda a domicili: actuacions portades a terme en el domicili de les persones en situació de dependència amb la finalitat d’atendre les seves necessitats de la vida diària. Es poden realitzar serveis relacionats amb l’organització i tasques domèstiques o de la llar, o bé serveis relacionats amb l’atenció personal i en la realització de les activitats de la vida diària. Poden ser prestades per entitats o empreses, acreditades per a aquesta funció.
  • Servei de centre de dia i nit: ofereix una atenció integral durant el període diürn o nocturn a les persones en situació de dependència, amb l’objectiu de millorar o mantenir el millor nivell possible d’autonomia personal i donar suport a les famílies o cuidadors.
  • Servei de teleassistència: facilita l’assistència als beneficiaris mitjançant l’ús de tecnologies de la comunicació i de la informació, amb suport dels mitjans personals necessaris.
  • Prestació econòmica d’assistència personal: prestació per la contractació d’un/a assistent personal per tal de  donar suport facilitar la realització de tasques associades a una vida més autònoma ( necessitat de suport per accedir a l’educació, el treball i per desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària).
  • Prestació econòmica per a atencions a l’entorn familiar i suport a cuidadors no professionals: la persona en situació de dependència podrà ser atesa per la seva família si així ho prefereix. El cuidador principal tindrà dret a rebre una compensació econòmica per la seva dedicació així com accés a programes de formació, informació i de descans.
  • Prestació vinculada al servei: en cas que no hi hagi plaça disponible en el sector públic, concertat o col·laborador, la persona tindrà dret a percebre una prestació econòmica destinada al finançament del servei en el sector privat fins que hi hagi un servei disponible.
  • Servei d’atenció residencial: centres residencials habilitats a aquest efecte segons el tipus de dependència, el grau d’aquesta i la intensitat d’atencions que necessiti la persona. La prestació d’aquest servei pot tenir caràcter permanent, quan el centre residencial es converteixi en la residència habitual de la persona, o temporal, quan s’atenguin estades temporals de convalescència o durant vacances, caps de setmana i malalties o períodes de descans dels cuidadors no professionals.

Segons el grau de dependència obtingut es té dret a l’accés dels diferents serveis i/o prestacions. En funció de la capacitat econòmica de la persona beneficiària, aquest haurà de realitzar un copagament.

Incapacitats permanents

La Incapacitat Laboral Permanent és la situació del treballador que, afectat per un procés patològic o traumàtic derivat d’una malaltia o accident, vegi reduïda o anul·lada la seva capacitat laboral en forma presumiblement definitiva. 

La quantia de les prestacions depèn del grau d'incapacitat.

On ens hem de dirigir per sol·licitar la Incapacitat Laboral?

L’organisme responsable de concedir la Incapacitat Laboral és l’Institut Català de la Seguretat Social (INNS) que té competència nacional. El tribunal que valora la Incapacitat Laboral a Catalunya és l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) que pertany al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
 
Tipus d’incapacitat
 
1. INCAPACITAT TEMPORAL (IT)

Aquesta situació es dóna quan una persona està de baixa per malaltia. Els motius de IT poden ser per malaltia comú (MC), accident laboral (AL), accident no laboral (ANL) i malaltia professional (MP). El metge està obligat a donar uns volants de confirmació al pacient, fins a la seva recuperació i posterior tornada a la feina.
 
2. INCAPACITAT PERMANENT

Després que la Seguretat Social considera i valora que es continua amb un tractament i en un principi sense possibilitats de millora, es pot passar a la situació de Incapacitat Permanent.  En aquest cas, es poden donar diferents possibilitats d’incapacitat.
 
2.1 Requisits: Quan la incapacitat derivi de malaltia comú, en general, se li exigirà un període de cotització de 15 anys, dels quals 3 d’aquests s’han d’haver cotitzat en els últims 10 anys.
 
2.2 Tipus: 

  • Incapacitat Permanent Parcial (IPP). La que, sense assolir el grau de total, ocasiona al treballador una disminució no inferior al 33% en el seu rendiment normal per a la professió habitual, sense impedir-li la realització de les tasques fonamentals. Aquesta incapacitat es calcula per accident laboral (AL) o malaltia professional (MP) la qual ha deixat seqüeles al treballador. És un pagament únic.
  • Incapacitat Permanent Total (IPT). La que inhabilita al treballador per realitzar totes les tasques, o les mes bàsiques, de la seva professió habitual.  Aquesta incapacitat és compatible amb qualsevol lloc de treball exclòs per el que se li ha donat la pensió. Dóna lloc a una pensió vitalícia equivalent al 55% de la base de reguladora, i que pot arribar a ser del 75% per a treballadors de més de 55 anys d’edat. 
  • Incapacitat Permanent Absoluta (IPA). El treballador pot realitzar feines compatibles amb el seu estat sempre i quant demani permís a Seguretat Social i aquesta aprovi la seva compatibilitat. La quantia percebre és el 100% de la base reguladora.
  • Gran Invalidesa (GI). Quan es valora que el treballador afectat necessita l’ajuda d’una tercera persona per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària. Es poden realitzar feines compatibles amb el seu estat sempre i quant demani permís a Seguretat Social i aquesta aprovi la seva compatibilitat. La quantia a percebre és el 150% de la base reguladora.

    Grup Mifas

    En línia

    Grup Mifas

    Gràcies per posar-te en contacte amb nosaltres, amb què podem ajudar-te?

    22:45