Som com som

13/09/2021
Circe

Les persones amb discapacitat (que no els disminuïts, que és una paraula que sembla pejorativa) som persones com totes, tot i que tenim més necessitats.

És veritat que hi ha diferències, diferències que pertanyen al nostre col·lectiu, que són exclusives nostres. Diferències que adquirim amb la discapacitat.

Veiem algunes:

  1. Tenim trets egoistes, tot i que que normalment estem gairebé obligats, pensem primer en nosaltres i això és totalment comprensible, o no?
  2. No sé per què, però fem por (i que consti que no té res a veure amb la bellesa, hi ha que som maques/cos), no sé si per la sensació de debilitat que, de vegades, dóna la discapacitat, per por a que ens trenquem, o ves a saber, però ens tenen més por que a un ennuvolat.
  3. Normalment no tenim facetes grises, som o molt reivindicatius o molt apoltronats, molt actius o molt apoltronats, molt apasionats o molt apoltronats. Total que anem de l’activitat extrema a l’apoltronament.
  4. Som uns «tiquismiquis» (sóc realista i ho reconec),ens queixem molt (els que no estem apoltronats), molt sovint tenim raó, però de vegades no (poquetes). Per tal què ho pugueu veure us posaré alguns exemples:
    • Tenim raó quan ens molestem perquè no podem entrar a una botiga, a un edifici públic, a un bar o en qualsevol lloc, com ho pot fer tothom. Sobretot quan l’obra és nova.
    • Quan no podem anar per la vorera, perquè aquesta no està adaptada o quan ho està, tampoc podem passar perquè hi ha un cotxe al mig.
    • Quan volem aparcar i a la plaça reservada hi ha un cotxe sense targeta.
    • Quan ens tracten com si fórem nens, o directament com si no hi estiguéssim presents.
    • Quan necessitem anar al lavabo i hem de fer una mena de cerca com si fórem Indiana Jones per trobar un en condicions.
    • Quan anem a cobrar la pensió i ens adonem que continua sense arribar-nos per res.
    • Quan ens valoren per les nostres mancances no per les nostres habilitats.
    • Quan sabem que hi ha ajudes tècniques que millorarien la nostra vida en coses molt bàsiques, però no ens les podem pagar.

Evidentment, no tots som (i m’incloc) iguals, ni tenim els mateixos trets, però dóna una idea de les petites coses que ens identifiquen.

Només una cosa per acabar, quina és la millor forma d’ajudar a un discapacitat? (ara que me n’adono, sembla un acudit).

Preguntar-li què necessita.

Comentaris