Queixar-se

08/09/2021
Anna Ma. Guillén

Una de les coses que més em preocupen és que sembla que molta gent s’ha instal·lat en una postura massa còmode de conformisme, i si això ja és greu en la societat en general, en el col·lectiu de persones amb discapacitat en particular, és molt perillós.

Com a vicepresidenta de MIFAS he d’assistir a moltes reunions amb polítics i tècnics de diferents administracions, i una de les “excuses” que utilitzen més sovint per justificar el fet de no tenir en compte l’accessibilitat o, senzillament, de no complir amb el manteniment, és que no tenen denúncies que facin veure el problema determinat. El pitjor és que he de callar, perquè malauradament tenen raó.

Quan hi ha algun problema relacionat amb l’accessibilitat, ara les queixes que es fan són en calent, fruit  del “cabreig”, normalment a qui no toca o quan no toca, però una denúncia útil ja no es fa perquè, total, “no servirà per a res”.

“Útil” vol dir “mullar-se”, o sigui donar nom i cognoms, data, lloc i la característica del problema, i no sé perquè, potser per por, per desídia, per discreció, pel que sigui, però així no es fa.  Sabent això, i davant d’una reunió amb el gerent de la regió sanitària de Girona, vaig decidir presentar una queixa col·lectiva i vaig demanar només el nom, el centre on s’havia produït el problema i quin havia estat. O sigui que la confidencialitat estava assegurada. Doncs en més de dos mesos, vaig rebre 2 queixes. Això no vol dir que no hi ha problemes (ja ens agradaria), vol dir que la gent “passa”, i en el cas de sanitat és una pèrdua molt important, perquè l’actual  gerent de la regió sanitària és una persona que sap escoltar i que a més actua, i això en els responsables de l’administració no és molt freqüent.

Aquest “passotisme” s’està convertint en una mena d’arma carregada que se li està donant a l’administració perquè la utilitzin contra nosaltres.

I això de que “no servirà per res” no és veritat perquè us asseguro que sí serveix. De forma particular, jo vaig presentar una queixa formal per un problema amb una prova diagnòstica i en dos setmanes m’ho van solucionar. De forma col·lectiva el termini de resolució serà més llarg, però l’administració ja no es podrà escudar en el desconeixement de la problemàtica.

Comentaris