Temps de sequera

Els que llegiu aquests textos ja em deveu començar a conèixer: Prenc una consulta que se’m fa, una escena viscuda, una situació de l’entorn que em suggereix o evoca un aspecte sexològic i estiro del fil per a convertir-ho en una reflexió que comparteixo a mode d’apunt. Avui aquesta neix de la ja evident sequera que estem patint de fa un temps. M’agrada fer analogies. En un principi vaig pensar només en la sequedat vaginal, però ho amplio i contemplaré la lubricació com a aspecte d’interès general.

Ens hem acostumat, durant molts anys, a la fal·làcia de que d’aigua sempre n’hi ha, de que sempre en tindrem en el nostre possiblement mal anomenat “primer mon”. Encara hi ha qui pensa que és anecdòtic i que no té res a veure amb l’estat global de la terra que transitem.  A vegades cal una situació problemàtica per a ajudar-nos a prendre consciència del valor d’alguna cosa, apreciant-la o observant fins a quin punt ens afecta que no hi sigui.

Com l’aigua per a la nostra subsistència són els diferents fluids per a la salut del cos, i no són pocs, precisament! Això sí, dels relacionats amb el tema central d’aquests escrits, els que més ràpidament identifiquem son el flux vaginal i el flux preejaculatori (o líquid preseminal). Un i altre son “la humitat ambiental i/o pluja” dels nostres òrgans sexuals i cadascun amb mecanismes i funcions molt específiques i necessàries.

(I per als que emparelleu imatge-símil de manera ràpida: Si, correcte; els “xàfecs” serien en els moments de màxima excitació física!)

Quan estem deshidratats, quan prenem medicació o quan no salivem prou, bevem. Si se’ns assequen els ulls acudim a un professional que n’estudia la causa o, com a mínim, s’administra un complement per a prevenir conseqüències. Però com de sexualitat no se’n parla...

Son moltes les persones que, sigui per situacions o afectacions temporals (emocionals o malaltia), sigui de manera permanent (malaltia o efectes de medicació cròniques, afectació orgànica innata o adquirida), pateixen una alteració afegida sobre la que no consulten per vergonya, o per desconeixement.

Res en els organismes vius sol ser superflu ...Podria citar ara, com una “calamarsa”, una munió d’accions i beneficis a nivell funcional, físic, biològic, dels fluxos sexuals, i no només a nivell reproductiu. Però ho deixo en un toc d’atenció per a prendre consciència, consultar a professionals mèdics o seguir cercant informació qui ho consideri.

En canvi, tenint en compte que tant l’erotisme com l’autoerotisme també formen part de la nostra Sexualitat, sí que vull incidir en la seva importància pel què fa al plaer sexual vinculat als genitals. I no, no parlo des d’una visió coit-centrista limitada a la penetració en una relació heterosexual... Parlo d’exploració, de masturbació, de relacions amb d’altres persones i qualsevol tipus de pràctica amb joguines o complements. Parlo de facilitar, potenciar, les sensacions agradables i també parlo sobretot d’evitar lesions no desitjades. Jugar amb els sentits no coneix el patiment, l’ansietat, la preocupació; de fet aquests darrers n’inhibeixen automàticament el gaudi.

Els nostres cossos reaccionen espontàniament segons estímuls físics o mentals. L’excitació pot respondre (o no) a aquests de moltes maneres, entre d’altres l’augment de reg sanguini, de volum dels genitals i de sensibilitat. I la lubricació aquí també hi té un paper.

Si el cos no la genera, fet que pot ser per motius molt diferents...:

Pot ser interessant cercar la causa. El perquè explica el com.

Pot ser convenient fer servir preparats específics més o menys comercials. El com, amb l’apropament a la naturalitat, pot beneficiar molt l’experiència.

I els dies de tenir vergonya per preguntar, voler provar, i d’anar a comprar productes d’ús específicament sexual estan passant a formar part d’uns altres temps i d’una altra societat, no? ...O no?