Tacte i contacte

Viure la sexualitat no és només viure el coit.

És bo tenir present que la sexualitat és un element integrant de la nostra salut i juga un paper important en el nostre desenvolupament físic i emocional. És sentir-se bé amb el nostre propi sentit de identitat, singularitat i pertinència, individualment, i sentir que les relacions afectives i/o sexuals que tenim ens proporcionen benestar. Quan la «limitem» únicament a l’existència o no de pràctiques sexuals estandarditzades ens estem limitant alhora el reconeixement de força de les seves diferents dimensions que ens fonamenten a nivell personal.

Hi ha una frase que m’agrada molt i vull compartir amb vosaltres. És de l’OMS: «[...] la sexualitat s’experimenta i s’expressa en tot el què som, sentim, pensem i fem». Hi he dedicat molts moments de reflexió. En certa manera ens diu que no és una capseta que s’obre o es tanca, a la qual s’accedeix o no, que podem mirar o ignorar..., no. Forma part del fet de ser éssers humans.

Llavors és quan em poso les ulleres de descobrir-la i explicar-la en cada cosa, per petita que ens sembli o que per ser tan habitual i quotidiana no valorem de manera justa! I un bon exemple n’és el tacte.

Amb el tacte i el contacte ens reafirmem i reconeixem la nostra existència i la de les altres persones; es genera connexió, rebem i transmetem emocions, ens comuniquem, creixem en seguretat i confiança i ens equilibrem psicofísicament. Aquí podria seguir amb una lletania d’efectes desitjables! La pell és, sens dubte, un dels òrgans més grans del cos humà i entre les seves múltiples funcions no hem de desestimar gens el paper que juga en la nostra sexualitat.

Solem identificar l’autoerotisme amb un aspecte sexual, però..., menteixo si dic que s’acostuma a restringir-lo a la masturbació? En realitat, consisteix a vivenciar el nostre propi cos com una font de sensacions plaents, al llarg de tota la vida, ajudant-nos a formar la nostra autoimatge! Remarco: escric «sensacions plaents». No es pot reduir a «orgasmes».

També, quan parlem de relacions, només atribuïm sexualitat a les «de parella» o a aquelles en què s’estableixen pràctiques sexuals. Però els vincles afectius, en general, no els contemplem. Precisament, la capacitat humana d’establir llaços amb éssers humans, construir-los i mantenir-los mitjançant les emocions també forma part de la sexualitat. Una mostra clara és l’establiment del vincle afectiu materno/paterno-filial; vincle que influirà en el mode futur de relacionar-se amb els altres.

Tenim un cos, tenim la capacitat d’establir vincles, i tots volem satisfer necessitats tan bàsiques com el desig de contacte, d’intimitat, d’expressió emocional, de plaer i d’amor... Força gent pensa que només es pot satisfer tenint una parella o experiències «sexuals», i és aquesta creença la que porta a molta infelicitat quan això no es dona. Es viu com una mancança, una privació.

El nostre organisme està preparat per a nodrir-se del contacte físic; aquest ens ajuda a sentir-nos bé. Quan s’acarona i es besa als nadons se'ls genera el mateix alliberament d’hormones i neurotransmissors que en edat adulta ens desencadena una carícia, una abraçada, un petó... Tant si hi ha afecte, com si hi ha atracció, desig, o excitació, la química és la mateixa! En canvien les concentracions, els tipus de reaccions, la percepció i efectes. Plaer, així com tot un seguit de beneficis, els seguim obtenint sigui de la manera que sigui. Amb referència a la cita: suma allò al que sí que pots accedir en vers de romandre en l’amargor d’una expectativa inassolida.

És per això que, quan em trobo amb algú que es plany de «no tenir vida sexual» perquè no té parella o no manté pràctiques sexuals de tipus coitcentrista o genitalitzades amb d’altres persones..., amb una picada d’ullet li pregunto:

- I el tacte i el contacte com els portes?