Orientació sens dubte?

28/04/2023
Maria del Mar, Psicòloga

«Podem ser, o sentir-nos atrets per, cavallers, dracs, princeses, una mica de tots, cap d’ells...I ser lliures d’oferir roses, llibres, abraçades i petons.»

Venim d’una Diada important, com és la de Sant Jordi. Com en totes les celebracions, i més si tenen una projecció social, es remouen emocions: Des de qui camina entre núvols exaltant la prova del seu amor, a qui s'emmiralla en un desert de soledat.

Deixo a banda el tema del ”Amor Romàntic”...Se’n podria parlar molt!

Els meus pensaments naveguen per la tradició, de com s’ha incorporat un gest de reconeixement afectuós cap a les dones importants en la vida (qui no ha regalat en alguna ocasió una rosa a la mare?), i també un gest de reconeixement del valor dels llibres i la lectura, del llenguatge. Un dia dedicat a l’amor de les parelles, on fa uns anys la mecànica era totalment de tipus CIS, heterosexual i normativa: noi-regala-rosa-a-noia, noia-regala-llibre-a-noi. Aquest fer, amb el temps, ha anat canviant i evolucionant de bracet amb els canvis socials. M’aturo a recordar escenes d’enguany i veig gestos voluntaris, decidits, de qui sigui, com sigui, i a qui vulgui:

<<Sóc un noi i et regalo un roser, pare, que sé que t’encanten! T’estimo.>>

Les combinacions es multipliquen.  Com a éssers socials que som, té un pes significatiu l’afectivitat, la necessitat d’establir vincles, relacions íntimes. I si parlem de “parelles”, tot i que hem de reconèixer que és en alguns entorns on s’expressen amb més llibertat, respecte i seguretat que en d’altres, avui ja comença a haver-hi lloc per a la diversitat i les diferents orientacions.

La Sexualitat és una dimensió nostra, pròpia, única. Dins aquesta, una vegada conec la meva identitat de gènere i sexual, i remarco: meva... Cap a quin gènere sento atracció? I paciència perquè les opcions no són només «els homes» o «les dones», no...Aprofundint en aquesta pregunta es pot obrir un ventall de possibles respostes que cal anar explorant, o no! Dependrà de cada persona.

Penso en els tòpics que hem heretat, en les reivindicacions passades, en les actuals i en les que vindran, en la gent que es qüestiona i assumeix amb naturalitat, o amb valentia, la seva orientació de gènere, en la que necessitaria ajuda i suport per a poder fer un procés d’exploració, en la que mira a una altra banda per por a les conseqüències d’aquest...  I és que el model basat en l’heterosexualitat com a opció exclusivament saludable i acceptable, encara pesa.

Condemnar la diferència, permetre l’estigmatització de minories, sigui en la categoria que sigui, priva les persones d’una millor qualitat de vida, realització i desenvolupament personal. D’això n’hem après molt durant els darrers anys però encara queden molts murs per enderrocar, alguns externs i d’altres molt interioritzats.

No ens ha de fer por posar nom a allò que sentim, a què ens agrada, a què ens atrau, perquè forma part de nosaltres. És amb el llenguatge que definim, dibuixem, assignem atributs i validem la nostra identitat i autenticitat. Heterosexualitat, homosexualitat, bisexualitat, asexualitat..., una llarga llista de distincions perquè també variats som els individus.

Podem ser, o sentir-nos atrets per, cavallers, dracs, princeses, una mica de tots, cap d’ells...I ser lliures d’oferir roses, llibres, abraçades i petons.