- Inici>
- Atenció a la persona>
- Atenció a la Sexualitat>
- Parlem de sexualitat!>
- Comercialització
Comercialització
«...crec que el que devia neguitejar l’alumna era evidenciar que fins i tot en allò tan íntim com pot ser un massatge sensual, un bany de carícies eròtiques, una estona de relació..., hi entrin els euros pel mig.»
Avui aquestes línies neixen fruit d’una xerrada a la UdG d’apropament a l’atenció a la Sexualitat en l’àmbit relatiu a la discapacitat. La veritat és que constatar que qui seran els futurs educadors socials ja s’estan formant amb interès sobre aquesta important (i tan desatesa!) dimensió personal ajuda a confiar en el procés de revisió i actualització dels interessos de les persones que comptaran amb aquests suports! Nogensmenys, és d’agrair que equips de docents ho facin possible comprometent-se amb noves perspectives.
I com a professional, no només es veuen reforçats els valors objectius de la intervenció en sí, sinó que sempre és una experiència que amaga l’oportunitat d’aprofundir en criteris que poden ser qüestionats per altres mirades. Cada pregunta pot ser un regal; en va haver una que em vaig emportar a casa, i me l’he estat repetint moltes vegades.
Us situo: anava explicant propostes d’actuació, mitjans, recursos possibles (força de pagament) per a treballar, experimentar, vivenciar al capdavall aspectes com la sensorialitat de la pell, el plaer, l’erotisme, la genitalitat..., pròpies o en relació amb una altra persona, un altre cos.
Una pregunta feta amb inseguretat i alhora amb molta valentia que potser no plasmaré de manera rigorosa però sí intentant respectant-ne la intenció:
«Hi ha una cosa que em ronda i m’inquieta... Em pregunto si no hi ha un punt de "comercialització" amb les necessitats d’aquestes persones...»
Una interpel·lació justa que ens remet a un sistema, una societat, injustos. Perquè sí: a més necessitat de suports més necessitat de serveis especialitzats. La solució a una ajuda tècnica per a poder deambular de manera autònoma, o crear un habitatge accessible solen passar per una costosa inversió; articles necessaris per a activitats de la vida diària s’obtenen a un preu superior als estris estàndards; sovint s’ha de renunciar a l’ajuda de professionals necessaris quan s’ha d’assumir de manera privada...; i es podrien enunciar un molt llarg reguitzell de greuges al respecte.
Però crec que el que devia neguitejar l’alumna era evidenciar que fins i tot en allò tan íntim com pot ser un massatge sensual, un bany de carícies eròtiques, una estona de relació..., hi entrin els euros pel mig.
L’amor vertader no es compra, però el plaer sí, encara que sigui un plaer com a eina imprescindible per a sentir-se a sí mateix, per a reconèixer el propi cos, per un dret legítim a viure’s de manera genuïna... La falsedat pot raure en la privació quan aquesta està validant una sèrie de tòpics establerts per un entorn social que contempla minories discriminant la resta sota la bandera de la normalitat.
Per què no trobem «normal» que una persona decideixi pagar per un servei consensuat amb una altra persona de manera voluntària i responsable per ambdues parts? Socialment es qüestiona, es jutja i es reprova. Mirem, però, a una altra banda, quan per exemple sabem de mares que en certa manera es veuen condicionades a facilitar la masturbació dels seus fills. O quan sabem que s’accedeix a opcions de risc.
Ens omplim la boca amb els Drets de la persona, però encara ens costa obrir-nos a accions lliures de prejudicis i seguim sense contemplar la diversitat dels cossos, de les condicions vitals i de la unicitat de cada persona. Formem part d’una societat que només progressa en funció dels canvis que promovem els seus components. El reconeixement de la figura de l’Assistent Sexual (i aquest serà el tema del proper escrit), per exemple, ja fa molt temps que segueix en debat juntament amb la discussió de si ha de ser subvencionable o no...
Mentrestant, la realitat és la que és: avui en dia tenir una discapacitat segueix suposant estar en condicions de desavantatge respecte a molts àmbits, inclosa la realització personal. I sí: potser en alguns casos hi ha afany de negoci, com a tot arreu, però el que és innegable és que cal contemplar l’ús i contractació de força serveis. L’accés a l’experimentació sexual no en queda exempt.
No sé el teu nom, però et dono les gràcies per preguntar.