Com vols que em vulguin així?

“Així, com? Què vols dir amb així?”, li vaig preguntar. I es va donar un silenci...

“Així” volia dir que tenia algun tret que feia, per defecte, que “no” fos estimable, desitjable, interessant, amb atractiu o digne d’interès.., per damunt de totes les altres qualitats i virtuts que van anar sortint al llarg de la conversa.

Estant amb companyes professionals, i parlant de casos relacionats amb la sexualitat, sovint acaba sortint el tema de l’autoestima baixa.

Les nostres pors la descriuen bé. Hi ha la inseguretat que apareix davant de situacions, de fets, en circumstàncies concretes, davant d’allò que és nou..., aquesta ens posa en estat d’alerta per tal d’aprendre de la nova experiència. Hi ha qui dubta, qui és prudent, qui es llança amb decisió, i qui ho fa amb curiositat; tantes persones tants estils! I el què sigui que vivim passa a ser conegut, avaluable objectivament.

Però quan la inseguretat neix de com ens pensem i sentim vers la nostra persona, ai! No és el mateix. Entren en joc emocions més o menys fortes que tant podem intentar bloquejar, ignorar o negar, com intentar compensar amb diferents estratègies mentals, sovint tan sofisticades com ineficaces.

Vivim en una societat de models, de tipus estandarditzats pel què fa a estils de vida, relacions, comunicació i valors com l’estètica, la productivitat i l’èxit. No em vull estendre en aquests i més aspectes; només em pregunto què fa que algunes persones ho adoptin com a referència indiscutiblement adequada, en detriment de les seves pròpies qualitats i vàlua, i d’altres no. Que algunes es valorin i estimin tal com són, i d’altres no s’acceptin perquè no volen ser diferents d’un exemple ideal.

En la Sexualitat no ho fem diferent: No només costa qüestionar el què se’ns ha transmès, sinó que ens jutgem constantment en comparativa al què creiem que ha de ser o s’espera de nosaltres. Sense preguntar-nos com som o què volem oferir i rebre. Sense centrar la nostra atenció en ser nosaltres, amb autenticitat. Sense permetre’ns sentir de manera espontània i despresa, lliures de gaudir sense exigències ni requisits.

Si tenim la creença de que som poquet, serem poquet. Si menyspreem el nostre cos, important vehicle del nostre erotisme, difícilment ens podrem relacionar amb un altre. És més: probablement no ens obrirem a l’oportunitat de fer-ho per manca de confiança..., en nosaltres! Els propis prejudicis, en forma de pensaments o sentiments intrusius, poden convertir el què podria ser plaer en inhibició i angoixa.

Les relacions sexuals ens confronten amb com ens relacionem amb el nostre cos, amb nosaltres, amb el nostre ésser i el ser únic o única en sí, desvetllant vulnerabilitats i fortaleses. Sigui a soles, sigui en companyia, són una oportunitat per descobrir senyals de què ens agrada i què no. De què volem, i què no. De com volem ser i estar.

L’estimació comença per un mateix. “Així”, m’estimo? Tant de bo siguem cada vegada més les persones que aprenguem, a poc a poc, a respondre’ns amb un sincer “sí”!