01/12/2011

Un 43% més de persones amb discapacitat demanen feina a MIFAS

L'associació va rebre del gener al juliol un 43% més de peticions de feina que el mateix període del 2010.

ACN L'associació Mifas va rebre del gener al juliol d'aquest any un 43% més de peticions de feina per part de discapacitats que el mateix període del 2010. A això se suma el fet que els centres especials de treball, on almenys un 75% de la plantilla té alguna discapacitat, han vist reduïda aquest 2011 en un 25% la subvenció que reben del Govern. Segons explica el vicepresident de Mifas, Albert Carbonell, això suposa que els centres tinguin dificultats per fer front al manteniment diari, i que fins i tot no pugin garantir la seva continuïtat per a l'any vinent. D'altra banda, l'augment de les demandes de feina implica també que Mifas ha de destinar més tècnics per atendre els discapacitats desocupats.

Les conseqüències de la crisi encara són més agreujades per als discapacitats, ja que les ofertes de treball destinades a aquest col·lectiu són més limitades, a part que en la vida diària sovint han de fer front a despeses extra per poder tenir certa independència, segons explica Carbonell en una entrevista a l'ACN. Afegeix que, a més, en molts casos les persones que demanen feina a Mifas -que són tant socis com no socis de l'entitat- s'estan quedant sense la prestació de l'atur o les altres ajudes que reben.

Del gener al juliol d'aquest any 1.153 persones van dirigir-se a Mifas per demanar feina, mentre que durant el mateix període del 2010 ho van fer 807. Tot i l'augment de les peticions d'ocupació, també s'ha incrementat el número de contractes signats. Així, si del gener al juliol del 2010 se'n van firmar 71, durant el mateix període d'aquest any es va arribar als 185, és a dir, un 160% més.

Tot i això, aquest any Mifas no pot donar la mateixa resposta a aquestes peticions de feina a causa de la retallada del 25% de les subvencions del Govern als centres especials de treball. Els de Mifas són Tadifi, empresa dedicada a l'explotació i gestió d'aparcaments, al control de recintes privats i a consergeria; explota Giropark, negoci dedicat principalment a la gestió de les zones blaves i aparcaments; Giroassist, una empresa de reprografia i disseny gràfic, i participa en un 10% a l'empresa Basedi, dedicada al control d'aparcaments i tot tipus de recintes.

D'altra banda, la major demanda de feina implica que Mifas hagi de destinar més tècnics a atendre els desocupats i donar-los una sortida. Se'ls ajuda en la formació, en la recerca de feina i en la preparació de les entrevistes de treball, i se'ls fa un seguiment en el procés d'integració ja sigui en una empresa ordinària o en un centre especial de treball. "Se'ls ha d'estar a sobre i ajudar-los", reflexiona en aquest sentit Carbonell.

Retallada del 3% a la residència de Sant Narcís

D'altra banda, Carbonell denuncia que la residència de Mifas al barri de Sant Narcís de Girona, amb 32 persones amb una gran discapacitat física, ha patit aquest any una retallada del 3% en el pressupost. "Les despeses són de personal, subministrament i menjar, i no entenem cap a on hem de retallar", reflexiona el vicepresident de Mifas. Carbonell explica que la residència no ha tingut mai guanys, i que probablement hauran de retallar en personal, fet que implicarà "menys qualitat d'atenció als usuaris".

Pel que fa al centre de dia de Vilafant (Alt Empordà), en no haver ocupat totes les seves places genera pèrdues. Fins ara es cobrien amb els beneficis dels centres especials de treball, però aquest any es preveu que no n'hi hagi. Per això que Mifas haurà de reestructurar els pressupostos i estudiar com pot mantenir tots els seus serveis en marxa.

Una altra víctima del context econòmic actual són les xerrades que Mifas ofereix a les escoles per a la prevenció dels accidents de trànsit. En perdre el finançament de les obres socials de les entitats financeres l'associació ha hagut de reduir bona part d'aquestes exposicions, i demanar l'aportació econòmica dels centres educatius, també afectats, però, per la crisi. "Algunes escoles no poden ajudar, però d'altres sí i participen en el cofinançament d'aquestes activitats", explica Carbonell.

Campanya per al CB Mifas Esplais

En un altre ordre de coses, Carbonell ha explicat que després de 30 anys de jugar a bàsquet amb cadira de rodes, aquest 2011 el Club de Bàsquet Mifas Esplai se situa per primer cop a la divisió d'honor B, la segona més alta de tot l'Estat. Això el converteix en l'equip català que està a una categoria més alta, ja que molts no han pogut fer front a la despesa que els suposava ascendir i han hagut de baixar de categoria.

El fet d'estar a la divisió d'honor B, però, genera diverses despeses, com les que suposa desplaçar tot l'equip arreu de l'Estat. Per això que Mifas va engegar al setembre passat una campanya on demanen als participants una aportació de 10 euros -que es pot fer a les oficines de la Caixa Penedès o a través del webwww.gironafcmifasesplais.com. A part de garantir la continuïtat a la divisió d'honor B, la campanya també vol ajudar l'equip de Mifas a mantenir-se actiu, ja que l'esport és una "eina inclusiva", segons apunta Carbonell.