10/02/2017

El SAD: vint anys de servei a les persones amb discapacitat física

Fa 20 anys que MIFAS ofereix el Servei d’Ajut a Domicili per a persones amb discapacitat física de la demarcació de Girona. En concret, va ser el dia 11 de febrer de 1997 i, des de llavors, 418 persones s’han beneficiat del programa.

L’11 de febrer de 1997 és una data rellevant pel Grup MIFAS. Gràcies a l’ajut econòmic de la convocatòria de l’IRPF del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, s’oferia per primera vegada el Servei d’Ajut a Domicili, un servei adreçat a persones que, per la seva discapacitat física, no poden realitzar per si soles, moltes de les activitats de la vida diària necessitant ajuda de tercera persona, l’Assistent Personal, que les ajuda amb la higiene personal, anar a comprar, realitzar la neteja de la llar, ajudar en els àpats, entre d’altres.

Així doncs, amb el SAD, s’ofereix un servei preventiu que evita situacions de risc social o deteriorament de la persona, afavorint la inserció en el seu entorn habitual, complementant la xarxa familiar i altres xarxes informals amb les que compti.

Des de llavors, 418 persones de la demarcació de Girona han gaudit del servei.

De com ha millorat la vida de moltes persones, gràcies al Servei d’Ajut a Domicili, ens en parla la Joana de Begur, una sòcia de MIFAS que usa el servei des de l’any 2014 i que ens mostra el seu testimoni.

P: Sra. Joana, gràcies per deixar-nos tenir el plaer d’escoltar el seu testimoni. Si li sembla, comencem explicant una mica quina era la situació que tenia abans de que s’iniciés el servei d’atenció a domicili.

R: Doncs era una situació que degut a la meva mancança de mobilitat física, cada vegada s’anava agreujant més. La ONCE, els meus fills en són afiliats, ens va recomanar adreçar-nos a MIFAS per veure si podíem solucionar algun dels meus problemes. Un d’ells ja s’ha solucionat bastant, ja que m’han posat una persona que ens ajuda amb les tasques i feines de la casa. En aquests moments ja és impossible fer-les per mi mateixa i el meu marit tampoc perquè també es troba en una situació física molt delicada. Doncs això ens ha solucionat molt la qualitat de vida en el sentit que, com a mínim, tenim la casa bé i una persona que si necessitem que ens ajudi, sempre hi està disposada.

P: Així doncs des de la ONCE la van adreçar a MIFAS, i vostè quins passos va seguir per a sol·licitar-ho? Expliqui’m una mica això.

R: Jo em vaig adreçar a MIFAS explicant que la ONCE m’hi havia enviat. Llavors, una treballadora social de l’entitat va venir al nostre domicili i va comprovar que tot el que s’havia dit era cert. Van comprovar els certificats de disminució i d’incapacitat absoluta que tinc resolts i a partir d’aquí van concedir-nos l’ajuda que, dins de que ens van oferir, era el que més necessitàvem: l’ajuda d’assistència a domicili. I fins ara continuem tenint aquesta ajuda i, sort de MIFAS, que n’estem gaudint i esperem que sigui per molts anys, mentre siguem vius!

P: Quants anys fa ara, Joana, que tenen aquest servei?

R: Doncs ara m’has agafat… fa dos anys i una mica  més. No ho recordo exactament.

E: I com va ser el primer dia que va venir la treballadora? Per explicar a d’altres persones les primeres sensacions, ja que és molt natural tenir certa reticència a que una persona nova entri a casa nostra…  Com es fa aquesta confiança cap a la persona?

R: Jo crec que la confiança es va fent amb el dia a dia, en el comportament d’aquesta persona, vas parlant amb ella, la vas coneixent...Sobretot ella ens va insistir en què estiguéssim tranquils perquè de cara a l’empresa per la qual treballen, el que menys necessiten, és que alguna persona beneficiària del servei tingui alguna queixa d’ells. Això podria suposar una pèrdua de la feina, amb la dificultat actual que hi ha per trobar-ne…!  Llavors amb el dia a dia la vas coneixent i vas veient que és una persona molt solidària, que se n’adona que tens un problema físic i que, quan està aquí sempre està atenta de si et pot ajudar en alguna cosa. La veritat és que de vegades fins i tot sobrepassa les seves obligacions, per bondat, per pura bondat. N’estem molt contents d’aquesta treballadora, fa molt de temps que la tenim . Tant és així que, si algú ens pregunta, la recomanem.

P: Per últim, per quins motius recomanaria aquest servei de MIFAS a d’altres persones que ho necessitin? Per saber què és el que li reporta a vostè aquest servei.

R: Jo ho recomanaria perquè MIFAS també se’n cuida de fer un seguiment. Perquè és el que diem, quan una persona està molt dins d’una casa i va agafant confiança, com diríem vulgarment s’ensorra la palla. Que no és gens el cas nostre, al contrari, cada dia diria que treballa més! Però el resultat és que ho recomanaria en el sentit de que MIFAS assegura  que no hi ha d’haver cap tipus de problema perquè sempre hi haurà un seguiment al darrera, un seguiment amb el qual tu estàs emparat davant de qualsevol problema que tinguis. I això ja és de confiança, això ja és molt!

P: Moltes gràcies, Joana. Alguna cosa més a afegir?

R: Doncs que puguin continuar fent les tasques que MIFAS està fent, que són molt necessàries en aquest món en què de discapacitats físics n’hi ha moltíssims, pel que sembla cada vegada més i tenen menys recursos!

Recordem que aquests projectes es duen a terme gràcies a l’aportació del contribuent que cada any, decideix a què vol destinar els seus impostos a l’hora de realitzar la declaració de la renta. En concret, marcant la casella “Fines Sociales”, el 0,7% de l’IRPF es destina a la realització de programes que duen a terme les entitats socials que lluiten contra l’exclusió social.